Un domini és una adreça d'Internet. Per a visitar una web teclegem una adreça a través del navegador (per exemple: www.anetcom.es). El conjunt de caràcters que compon l'adreça servix per a identificar el lloc concret de la Xarxa, o, en altres paraules, la màquina o grup de màquines en les quals s'allotja eixa web.
La característica més important d'un nom de domini és que és únic. Este sistema no permet que dos persones o organitzacions tinguen simultàniament el mateix nom de domini.
En realitat, les màquines en Internet s'identifiquen amb un número únic que rep el nom d'adreça IP (sigles d‘Internet Protocol’, Protocol d'Internet). Per a fer-nos una idea, un exemple d'adreça IP pot ser 223.142.1.90. D'eixa manera, el navegador localitza el servidor en el qual es troba la pàgina que busquem.
Atés que les adreces IP no resulten fàcils de recordar per als usuaris, es va crear un sistema de noms, que associa a eixes adreces uns caràcters de text, normalment dos paraules separades per un punt.
La paraula de l'esquerra és més específica i la de la dreta més genèrica (“.com”, “.es”, etc.). Els dominis foren creats per a substituir les adreces IP per paraules, que sempre resulten més fàcils de recordar.
Per això, es diu que un domini és una forma senzilla de localitzar un ordinador en Internet.
Els servidors DNS (sigles de ‘Domain Name System’, Sistema de Noms de Domini) són els ordinadors encarregats de traduir l'adreça que teclegem en el nostre navegador (adreça per nom) en una adreça IP (adreça numèrica), que és la de la màquina en la qual es troba.
Este Sistema de Noms de Domini (DNS) reunix una sèrie de protocols i servicis que permeten als usuaris utilitzar eixos noms, en compte d'haver de recordar adreces IP.
Tècnicament, el DNS és una immensa base de dades distribuïda jeràrquicament per Internet. Els servidors DNS connectats a Internet formen una xàrcia que interactua entre si per a manejar tota la informació sobre tots els dominis del món.
Un domini es compon de diversos elements amb el caràcter “.” (punt) com a separador. Les paraules que componen el nom d'un domini responen a una jerarquia. Els components de primer nivell o de primer orde són els que van situats més a la dreta en el nom del domini. A la seua esquerra trobem el domini de segon nivell i, en alguns casos, tercer nivell.
Existixen unes terminacions per a cada domini que indiquen l'àmbit al qual s'accedix quan es visita una web. Els dominis de primer nivell indiquen l'activitat a la qual pertanyen, determinen el caràcter de l'entitat o la seua ubicació geogràfica. Es diuen així perquè reflectixen el nivell més elevat de categorització d'un nom en Internet. Dins del sistema de noms de domini, el primer nivell ocupa la baula més alta dins de la jerarquia que oferix la Xarxa. Existixen dos grups: genèrics i geogràfics.
Dominis genèrics
Són dominis que es concedixen en l'àmbit internacional, per a empreses i persones de tot el món, i que no tenen vinculació territorial. Es coneixen també com a internacionals o globals.
.com: Per a empreses i per a qualsevol web que tinga caràcter comercial. Estos dominis s'han fet molt populars i, en realitat, s'utilitzen hui dia quasi per a qualsevol mena de propòsit. En un primer moment, el “.com” va estar destinat per a les empreses i companyies dels Estats Units.
.net. Destinat per a entitats o organitzacions relacionades amb Internet, per exemple un proveïdor de servicis. Amb el temps també s'ha acabat convertint en una opció vàlida per a qualsevol mena de fi.
.org Utilitzen este domini organitzacions, associacions, fundacions i altres entitats amb finalitats benèfics o sense ànim de lucre.
.gov. Per a les pàgines del govern dels Estats Units.
.edu. Reservat per a les institucions relatives a l'educació.
.mil S'utilitza per a institucions militars dels Estats Units.
.int Reservat per a organismes que pertanguen a la Unió Internacional de Telecomunicacions. En eixe cas poden trobar-se organitzacions establides per tractats internacionals entre governs, com les Nacions Unides.
També anomenats territorials. Amb una extensió de dos lletres, són els que corresponen al codi territorial de cada país. Eixos dominis, gestionats per la corresponent autoritat d'assignació, estan restringits a aquelles empreses que desenrotllen la seua activitat i estan registrades en un país concret. Uns quants exemples dels molts dominis geogràfics que existixen són: .es d'España o .de d'Alemanya.
Es diu així al nom que va immediatament a l'esquerra del domini de primer nivell (com per exemple “.com”, “.es”, “.fr”...). Qualsevol nom registrat amb una extensió de primer nivell com les anteriorment citades és un domini de segon nivell. Els dominis de segon nivell solen centrar-se en el nom, sigla o abreviatura del nom de l'organització, institució, associació, empresa o particular amo del domini.
Els noms de domini estan subjectes a diverses condicions en la seua estructura. En el cas d'estar baix “.com”, “.org” o “.net” les normes administratives són mínimes. En el cas dels dominis territorials, per exemple el “.es”, la normativa sol ser més exigent.
Una vegada que tenim assignat un domini, pot interessar-nos aprofitar per a desenrotllen altres direccions. Per exemple, suposem que disposem del domini “empresa.com” delegat en un determinat DNS. A partir d'ací, podríem crear la direcció “ventas.empresa.com” amb un objectiu més concret. Eixe domini de tercer nivell és el que es coneix com a subdomini. En esta direcció, “vendes” seria el subdomini i “empresa.com” el domini. El subdomini és el segment que queda més a l'esquerra d'una adreça web, i que sol indicar una subdivisió dins d'una empresa o organització.
Es diu així al nom que va immediatament a l'esquerra del domini de segon nivell. Exemple: www.internautas.org.es. Qualsevol nom de domini registrat amb un domini de segon nivell (com per exemple “.org.es”, “.com.es”, “.co.uk”), seria un domini de tercer nivell.
En realitat, no cal tindre un lloc web per a posseir un o més noms de domini. Vosté pot reservar un domini i utilitzar-lo quan vullga, així podrà avançar-se a la seua competència. El registre és anual i renovable, i implica el pagament d'una quota. Per a fer-nos una idea de la quantitat de dominis que existixen en Internet, pot servir la dada que el 93% de les paraules angleses ja estan registrades. En espanyol, encara que és menor, s'està incrementant notablement el percentatge de paraules registrades.
Per a la seua comunitat o organització sempre serà beneficiós tindre la seua pròpia marca en Internet, disposar d'un domini propi.
Un domini propi ajuda a crear identitat i comunitat promou la imatge del producte, servici o empresa en Internet i li dona un valor addicional. La web del seu negoci tindrà un nom equiparable al d'altres grans empreses i projectes en Internet. Així, en eixe sentit almenys, estarem al mateix nivell que els millors en un mitjà que compta amb una audiència potencial de milions de clients.
Entendrem ràpidament la importància de tindre el seu propi domini si és per a pensar que el seu web, localitzada a través d'eixe domini, pot actuar com a aparador i convertir-se en el lloc on clients de tot el món puguen, en primer lloc, informar-se sobre els seus productes, i fins i tot comprar-los, si la seua empresa ha decidit que eixa és l'estratègia.
Ha de quedar clar que el fet d'utilitzar Internet no implica necessàriament fer una activitat comercial.
Tinga en compte que quan un usuari troba, a través d'un buscador, una direcció que té el seu propi domini (per exemple www.viajes.com), sol pensar que es tracta d'un lloc que oferix informació molt completa sobre el tema que busca.
Si pensem en una empresa que es proposa utilitzar Internet com a mitjà de promoció (circumstància que cada vegada és més freqüent), les diferències salten a la vista si comparem una adreça del tipus: www.suempresa.com amb esta altra www.proveïdordeinternet.com/empreses/locals/nomdempresa
Un altre avantatge important de tindre un domini propi és que la web de la nostra comunitat estarà sempre localitzable encara que canviem de proveïdor. Imagine les conseqüències (pèrdua i desorientació de clients, etc.) que pot tindre un canvi d'adreça web o de correu electrònic per a qualsevol empresa.
Els dominis gTLD s'estan convertint en el centre d'una petita revolució a Internet. D'entrada, han aconseguit que els dominis d'Internet tornin a tenir l'oportunitat de reflectir amb exactitud el que hi ha darrere de les seues extensions. Els dominis gTLD oferixen localitzacions mòbils amb més projecció, fórmules genuïnes per socialitzar els continguts, més opcions per innovar i preus més raonables per a dominis populars.
Hi ha dominis gTLD de tot tipus d'extensions, com ara:
GTLD Nous Dominis per Llocs web : advocat llatí shop viatges app madrid...
Ciutats : abudhabi cologne kyoto riu amsterdam durban london roma barcelona dubai madrid stockholm bcn hamburg melbourne Sydney berlin hèlsinki miami taipei boston ist moscow tokyo brussels istanbul nagoya hortes budapest Joburg nyc yokohama Capetown Koeln osaka zuerich city paris wien
Genèrics : academy deals ink rent accountant degree institute rentals Accountants delivery insurance repair actor Democrat insure report ads dental international republican agency dentist investments restaurant Airforce design ira retirement analytics dev islam review and diet Jot rip antivirus digital, etc.
i molts més.
Però què són els dominis gTLD ? Els gTLD són extensions de dominis de primer nivell que van més enllà dels de les terminacions .com, .net o .org, més comuns. Suposen respostes específiques per a les necessitats de màrqueting d'empreses i de professionals que desitgen disposar denominacions més ajustades amb les que es puguin reconéixer els seus projectes online.
Tot, en un moment en què els registres de les denominacions comercials més comuns s'han esgotat i s'ha produït una deriva cap a combinacions que s'allunyen de la seua finalitat nominativa fins a resultar difícil d'associar per als internautes.
Molt més enllà de el fet que les grans empreses transnacionals puguen veure reconeguts els seus noms comercials i puguen fer-se amb totes les variacions possibles, els dominis gTLD proporcionen avantatges que no són tan evidents per al gran públic. Avantatges que poden ser decisives per millorar la visibilitat d'un projecte web.
Dominis més assequibles. Un dels problemes als quals s'enfrontaven els particulars, professionals i empreses amb les limitacions dels .com era que les denominacions més sol·licitades havien adquirit preus astronòmics. Una dada, la venda del domini sex.com el 2010 va assolir en un conegut portal de venda de dominis ni més ni menys de 13 milions de dòlars. Amb les noves extensions denominacions igualment atractives com sex.sex resulten més assequibles.
Construccions de comunitats. Les extensions de terminacions geogràfiques com .madrid, .barcelona o .tokyo tenen un enorme potencial en convertir-se en referència de l'etiquetatge per ubicació dels seus continguts associats. Poden recolzar zones geogràfiques amb major definició, contribuir a crear comunitats en línia o aplicar-se amb major exactitud a models de busca mòbil.
Innovació. Els dominis amb noms de marques representen oportunitats infinites per a vincular els consumidors amb les seues identitats i millorar la interacció. Les marques, quines siguen, tenen ara un poder d'influència inimaginable fins fa poc.
Estes busques selectives no deixen de ser pintoresques amb la fórmula actual en què està habilitat el sistema de dominis de primer nivell que no és descriptiu. Però tot apunta que la tendència és la que en els pròxims anys l'usuari busque a partir de les extensions. Extensions que seran temes i al mateix temps un reflex dels interessos dels internautes que les galetes dels buscadors convertiran en patrons de navegació que es convertiran en part essencial del màrqueting en línia.
Les noves extensions representen tot un repte per als gestors de l'ICANN mentres s'obrin noves oportunitats per als que es decidixquen a contractar extensions de dominis clau amb este nou sistema de representació.
Parlem per exemple d'extensions com les de 'buscar', 'buscar.zapatos', 'buscar.casa', 'buscar.pisos' o 'buscar.madrid' i tota la sèrie completa. Extensions que funcionen com a motors de busca de nínxols de mercat o d'àrees geogràfiques locals o hiperlocals i que representen més opcions per a la innovació.
La normativa d'assignació de dominis de primer nivell “.com”, “.net” i “.org” s'establix a través d'un organisme internacional, anomenat ICANN, ‘Internet Corporation for Assigned Names and Numbers’, Corporació per a l'Assignació de Noms i Números en Internet (http://www.icann.org).
En altres paraules, la ICANN és l'organització sense ànim de lucre responsable a escala mundial dels noms genèrics i adreces numèriques d'Internet. S'ocupa d'assignar l'espai de direccions numèriques de protocol d'Internet (IP), identificadors de protocol i de les funcions de gestió o administració del sistema de noms de domini de primer nivell genèrics i de codis de països, així com de l'administració del sistema de servidors arrel.
Els dominis “.com”, “.net” i “.org”, els dominis bàsics en Internet, estan disponibles per a qualsevol empresa o particular que realitze negocis a través d'Internet. Els dominis baix “.com”, igual que altres dominis genèrics (“.net”, “.org”, “.info” o “.biz”) es concedixen internacionalment per diferents registradors repartits per tot el món, existint molt poques regles d'assignació.
No obstant això, existixen unes normes bàsiques per a l'acceptació d'un domini d'estes característiques:
El nom ha d'estar constituït únicament per lletres de l'alfabet anglés (per exemple, la “ç” no és vàlida), números i guions. Qualsevol altre tipus de caràcter, incloent espais, subratllats, accents, punts i comes, no és vàlid. El domini no pot començar ni acabar en guió.
La longitud màxima del nom és de 22 caràcters i la mínima de dos.
ICANN s'encarrega també de la resolució de conflictes en l'assignació de noms de domini. Com déiem, qualsevol particular, empresa o institució pot registrar un nom de domini.
L'assignació d'un nom de domini permet al beneficiari utilitzar-lo per a identificar el seu web i els seus comptes de correu electrònic. Sobre eixa mateixa figura recau la responsabilitat de l'ús del nom del domini, sobretot en el que afecta el respecte de la propietat intel·lectual i industrial.
La normativa marca que un usuari no pot cedir o vendre un nom de domini. Només en determinats casos de successió o en els de cessió de marca o nom comercial podrà transferir este domini.
Fa només uns anys, el monopoli per a realitzar el registre de dominis el posseïa una empresa anomenada Network Solutions. El mercat s'alliberà en 1999 i es va produir la proliferació de nombroses empreses registradores de dominis. Entorn d'estes empreses treballen bastants intermediaris, per la qual cosa trobar un registrador pròxim és fàcil. Existixen prou empreses espanyoles que registren dominis “.com”, “.org” i “.net”. En l'adreça http://www.icann.org/registrars/accredited-list.html es troba un llistat dels diferents agents registradors acreditats davant ICANN (‘Internet Corporation for Assigned Names and Numbers’, Corporació per a l'Assignació de Noms i Números en Internet).