12 de gener ICANN va obrir el registre per a les noves extensions de dominis gTLDs
29 de març: Últim dia d'inscripció
Eixe dia ICANN tanca el sistema en línia (TAS) de registre d'usuaris que és el pas previ abans de presentar una sol·licitud per a un nou TLD. A partir d'eixa data "No s'acceptaran usuaris nous de l'TAS després de l'esmentat termini. Els usuaris que ja estiguen registrats podran completar el procés de presentació de sol·licituds."
Això vol dir que qualsevol persona que planege presentar una sol·licitud per a un nou gTLD haurà de registrar i presentar una sol·licitud per a un TLD abans de les 23:59 UTC, del dia 29 de març de 2012.
12 d'abril: Es tanca la recepció de sol·licituds
Eixe és l'últim dia en què ICANN accepta sol·licituds, incloent totes les taxes d'avaluació per gTLD. Des d'eixe moment ICANN començarà el procés d'avaluació de les sol·licituds rebudes.
1 de maig: "Dia de l'anunci"
Després de comprovar que totes les sol·licituds complixen els requisits, ICANN anunciarà públicament totes les extensions de dominis de nivell superior que han sigut sol·licitades, i qui les ha sol·licitat.
S'han establit dos vies:
• Procés de comentaris de sol·licituds. Qualsevol persona interessada podrà presentar comentaris sobre els punts que crega convenients per a ser considerats pel grup d'avaluació. El període de comentaris tanca el 30 de juny.
• Període d'objecció. Qualsevol persona que tinga motius per a fer-ho pot presentar una objecció formal a alguna de les sol·licituds de gTLD nous.
Hi haurà una període d'aproximadament set mesos per presentar una objecció formal a alguna de les sol·licituds rebudes.
Per a més informació "Objection and Dispute Resolution Fact Sheet"
12 de juny: Comença l'avaluació inicial
A partir del 12 de juny, diversos panells d'avaluació duran a terme les revisions de les sol·licituds i comentaris dels candidats. Es revisarà si hi ha més d'una sol·licitud per a una mateixa extensió, si hi ha sol·licituds similars a alguna extensió ja existent de nivell superior i puguen crear confusió, si el TLD viola una extensió reservada, si contribuïx a la inestabilitat de DNS, i si es tracta d'un nom geogràfic que no està permès.
També es realitzaran revisions que se centren en l'organització sol·licitant per determinar si s'han demostrat les capacitats tècniques adequades, operativa i financera per a executar un registre.
12 de novembre: Resultats de l'avaluació inicial
Acaba el període d'avaluació inicial. ICANN notificarà el resultat de l'avaluació inicial, si les sol·licituds han superat o no l'avaluació. Alguns resultats es poden publicar abans d'esta data. Els TLDs que no passen l'avaluació inicial poden sol·licitar una ampliació del període d'avaluació.
29 de novembre: Últim dia per a sol·licitar l'ampliació de el període d'avaluació
L'ampliació de el període d'avaluació permet un major intercanvi d'informació entre el sol·licitant i els avaluadors, per a aclarir la informació de la sol·licitud.
30 de novembre: Fases posteriors per a sol·licituds complexes.
En el cas ideal, una sol·licitud que no ha tingut problemes durant el procés, passarà l'avaluació el dia 30. L'extensió sol·licitada pot començar una transició que resultarà en la delegació dins de la zona i eventualment l'extensió estarà activa i localitzable en Internet com un TLD.
No obstant això, algunes sol·licituds estaran subjectes a un procés especial, depenent de les circumstàncies. Per exemple, si hi ha diverses sol·licituds per a un mateix TLD (és una circumstància coneguda com contenciós d'extensió) s'iniciarà el contenciós.
Les dates que s'indiquen ací es basen en els terminis estimats establits en la Guia del Sol·licitant. Si el volum de sol·licituds o altres circumstàncies requerixen un ajust als terminis, ICANN publicarà informació actualitzada.
En març de 2013 tingué lloc la major reestructuració en la història d'Internet. Durant molt de temps, l'espai digital va estar dividit en un nombre limitat de dominis de nivell superior genèrics (TLD) com .com o. info i de codis específics de països com. és o .mx . Tot això va canviar després que s'introduïren centenars de noves extensions de domini. Al començament del nou mil·lenni, es va fer evident que el sistema existent no podia fer front a el creixement vertiginós d'Internet. Després de moltes consideracions, la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) finalment va prendre una decisió i va relaxar les seues polítiques d'assignació d'adreces.
L'organització independent sense ànim de lucre amb seu a Los Angeles, Califòrnia, és responsable d'assignar els noms de domini des dels anys 90. No obstant això, la decisió de ampliar el rang dels TLD no va sorgir fins a l'estiu de 2011. La introducció progressiva dels nous dominis genèrics de nivell superior havia de relaxar el mercat dels dominis i permetre als usuaris registrar adreces d'Internet curtes i precises en un futur no molt llunyà, tot i la creixent demanda. El resultat va ser la implementació d'un període de prova en el qual es van acceptar suggeriments de possibles terminacions de domini. Com a conseqüència, quasi cada terme es va convertir en una opció, sempre que complira amb les directrius de la ICANN. Eixa llibertat feu que alguns usuaris suggeriren terminacions com .guru ,. sucks o. WTF o altres massa llargues.
La decisió de l'ICANN d'introduir noves extensions de domini va ser ben rebuda. Tan sols uns mesos després d'anunciar el projecte, es van crear noves iniciatives per a sol·licitar el registre de tals dominis (incloent empreses, municipis i organitzacions sense ànim de lucre). Així, es van crear suggeriments des grans marques com .Apple o .zara, terminacions locals com .Madrid o .gal o extensions d'interés general com .love, .blog o .shop. Però enmig de l'alegria d'aquesta gran oferta hi havia una preocupació: què passa si un competidor o una marca diferent a la meua registra el nTLD que tenia pensat per a la meua marca, línia de producte o segment de negoci?
Al final, l'organització registradora de dominis designada per la ICANN és qui decidix sobre les pautes d'ús i la disponibilitat d'un domini . El resultat d'això va ser una llarga discussió durant la qual les diferents parts interessades van al·legar el seu dret sobre determinades extensions i van tractar d'impedir el seu ús per part de tercers, en molts casos amb èxit.
Entre els nous dominis de nivell superior es poden trobar nombroses terminacions que no han estat posades a disposició del públic o la disposició és limitada. Estos són, per exemple, els nTLD de marca. Alguns han estat associats a grups d'interés o organitzacions sense ànim de lucre, les anomenades terminacions comunitàries. Les extensions regionals estan destinades a pàgines web localitzades en determinats llocs i amb ofertes específiques, per exemple, en un determinat dialecte.
nTLD de marca : l'ús de les extensions de domini de marca estan destinades als seus propietaris. Moltes empreses veuen la compra d'una llicència per a l'ús específic d'una extensió de domini com una oportunitat per estendre i sobreeixir dins de l'espai dels TLD tradicionals. Al voltant d'un terç de les sol·licituds processades per la ICANN corresponia a les empreses i organitzacions que volien registrar-se com a gestors del seu propi domini de marca, incloent empreses com Apple, Google o BMW.
No obstant això, en sol·licitar un domini de marca, moltes empreses no només busquen una major visibilitat, sinó que ho fan per a previndre la ciberocupació (l'ocupació d'una extensió de domini per part d'un altre sol·licitant). Com que eixe tipus de dominis no són oferits pels registradors tradicionals, no es corre el risc que els usuaris registren accidentalment l'extensió de domini d'una marca registrada.
Dominis amb l'estat CPE: la Community Priority Evaluation (CPE) va ser introduïda per la ICANN per a donar l'oportunitat a diferents grups d'interès de protegir les terminacions populars de grans corporacions. Així, si una comunitat presenta una sol·licitud davant la ICANN, se li donarà prioritat sobre les aplicacions convencionals. Això no obstant, això només succeïx quan el sol·licitant pot demostrar que la majoria de la comunitat corresponent està d'acord amb les condicions de sol·licitud del domini, procés que no sempre resulta exitós. És possible trobar una llista de les sol·licituds actuals completades amb èxit, així com d'aquelles rebutjades en la pàgina web de l' ICANN .
Per tant, el propietari d'una pàgina web només podrà classificar el seu domini com CPE quan siga part d'una comunitat o d'un sector en específic. D'eixa manera és com els dominis com .hotel estan destinats exclusivament a hotels, cadenes hoteleres, associacions d'hotels i organitzacions encarregades del màrqueting dels hotels. Per a evitar que un domini siga bloquejat o sancionat, els usuaris d'eixos dominis comunitaris han de comprovar prèviament si complixen o no amb les condicions requerides.
nTLD regionals: les terminacions de domini de caràcter local han tingut una gran acollida en Internet en els últims anys. Les noves extensions com .Madrid, .barcelona, .eus, .cat o .gal ofereixen l'avantatge de contextualitzar localment una pàgina web, aconseguint així que la seua oferta i servicis siguen dirigits específicament a l'audiència desitjada. Per a registrar un nTLD regional, és obligatori que els administradors web comproven que tenen la seua residència o negoci en eixa regió per a assegurar que el TLD no siga utilitzat per a enganyar els usuaris. Sovint, també és possible registrar un domini a través d'un administrador local, que complix la funció de titular de registre per al propietari real.